El passat divendres 14 de Juliol, celebrarem el Sopar anual del Club, moment per trobar-nos en un moment de festa i per fer entrega dels guardons Cloter d’Or. Vos deixem ací el discurs amb el quual Guillem Rios va presentar als guardonats..
El primer dels guardonats d’esta nit té un perfil semblant als de l’any passat. És un atleta super experimentat i va ser un dels pioners a córrer maratons internacionals. No obstant això, si a Rafa Usó i Ramón Castillo els comparàvem amb una elegant tribu de Massais, al nostre personatge de hui cal atribuir-li un caràcter més teutó, perquè no descuida cap aspecte de la seua condició física. Pes perfecte. Ni un gram més ni un gram menys. Musculatura robusta, ben treballada, amb exercicis de compensació, per a evitar que l’excés de quilòmetres faça llanguir el tronc superior. Estirades contínues en la sala de fitness de la piscina per a previndre lesions. I en competició —almenys eixa impressió dona— sempre un puntet per davall del que el seu cos li permet, per a no forçar la màquina. Un autèntic exemple, si el que se pretén és allargar al màxim la vida del corredor per a gaudir d’aquest esport que tant ens apassiona. Però, també cal dir-ho, tot això per a res significa que renuncie a esmorzars i cerveses, però amb un criteri: tindre la màquina sempre a punt per a poder gaudir al màxim.
Una altra cosa que el caracteritza, m’imagine que fruit de la seua experiència, és que escolta el seu cos. No és d’aquells que un dia fan 15 quilòmetres perquè ho posa el pla d’entrenament. Moltes vegades li he sentit dir: hui correré menys perquè no m’abellix, i en canvi un altre dia corre més perquè el cos li ho demana.
Estem acostumats a vore atletes que tenen campanyes molt brillants, a base d’entrenar molt dur, però que després ho paguen, amb mesos en el dic sec, quan no amb lesions cròniques, en símptomes que es tornen tossuts i persistents. Doncs bé, hi ha qui posseïx la fórmula perquè això no succeïsca, només aplicant el sentit comú i alguns manaments com escoltar el cos, fer gimnàstica, no abusar de les competicions, estirar i practicar entrenaments creuats. Perquè córrer no és només fer quilòmetres, i això el nostre premiat d’esta nit ho sap i ho practica.
Només li faltaria ser alcriero, com els de l’any passat, però això ja seria demanar massa.
Córrer, per a la gran majoria, resulta saludable, però és algo que els que correm arribem a posar en dubte en alguna ocasió perquè quasi tots acabem lesionats, sinó passant-nos a altres esports, com la bicicleta. Doncs bé, la prova de que córrer si pot ser sinònim de salut, i per molts anys, és el nostre premiat de hui.
Reclame la presència del nostre bon amic, José Luis Romero Campos, Cloter d’Or 2017, perquè el nostre president, Ximo Planelles, li faça entrega del guardó.Parlar del segon guardonat d’esta nit és parlar del Club, perquè gràcies a ell Amics del Clot és una de les entitats de major prestigi a la ciutat de Borriana. Als nostres primers dos presidents cal agrair-los el fet fundacional i l’haver arrancat amb bon peu una trajectòria que ja ha aconseguit els tretze anys de vida. Però lo del nostre amic Vicent Domenech Montoliu no té parangó.
Podríem començar enumerant tot el que ha fet durant els seus quatre anys de presidència: les maratons internacionals, les eixides organitzades, com a la Behobia San Sebastian o la Granadella, el Maraclot (un dels seus grans èxits), les quedades per a les maratons, ha duplicat el nombre de socis (actualment hem sobrepassat la barrera dels 250), este mateix acte del Cloter d’Or, per no parlar de l’equipament. Des que va assumir la presidència podem dir que els Cloters anem com un pinzell, elevant a la màxima categoria allò del taronja al poder.
Però quedar-nos en això, tot i ser important, no seria fer justícia al que Vicent ha significat per a este Club. Ens ha unit. Ens ha fet treballar a tots en diferents comissions, més implicats que mai, en un ambient de bon rotllo que ha deixat empremta, fins al punt de que hui, ja sota la presidència de Ximo Planelles, seguim en la mateixa dinàmica.
Sempre ha procurat que la nevera estiguera plena. Perquè ens ha fet treballar, però sempre disposat a ser el primer, amb la cervesa en la mà, compartint bons moments, amb el comboi del pa i porta, l’esmorzaret, les quedades per a eixir a córrer, els trialclot de l’estiu… Ningú dubta que Vicent és un Bon Vivant, però eixes mateixes ganes de viure les ha transmés al Club i a tots nosaltres.
Tampoc vull deixar de costat la seua trajectòria esportiva. A estes altures és un corredor dels més experimentats. En els últims anys no ha parat de fer maratons, tant nacionals com internacionals, i hi haurà poques carreres que no estiguen en el seu currículum.
Per a Amics del Clot ha sigut una sort i un privilegi comptar amb Vicent Domenech, qui continua participant d’una manera molt activa.
Tant de bo, algun dia, Borriana puga comptar, a altres nivells, amb gent tan competent, i plena d’il·lusió per escometre reptes i nous projectes. Sens dubte, “altre gall ens cantaria”.
És per això que reclame un gran aplaudiment per al nostre amic, Vicent Domenech Montoliu, Cloter d’Or 2017, i demane la seua presencia perquè el nostre president, Ximo Planelles, li faça entrega del guardó.
