Guardons Cloter d’Or 2018

El passat divendres 14 de setembre, celebrarem el Sopar anual del Club on a més a més de trobar-nos per xarrar i riure al voltant d’una taula, varem fer entrega dels guardons Cloter d’Or. Vos deixem ací el discurs amb el qual Guillem Rios va presentar als guardonats…

Bona nit a tots,


Benvinguts a la sexta edició de l’entrega dels guardons del Cloter d’Or, i gràcies per haver respost, una vegada més, a esta cita, l’objectiu de la qual és reconèixer la labor i la trajectòria d’aquells membres del club que per els seus mereixements son un referent per als que compartim no sols una afició, sinó una manera de viure.
Des de l’any 2013, quan vàrem començar a atorgar estos guardons, hem homenatjat als nostres dos primers presidents: Xavier Ros i Damián Oliver. En la segona edició van rebre este mateix guardó dos persones molt destacades en la història del club, com José Alberto Romero i María Luisa Almela. El tercer any vam voler reconèixer la tasca de Manolo Vidal, un dels fundadors del club, i a Ramón Peris. En 2016 van rebre el Cloter d’Or dos dels nostres atletes més experimentats: Rafa Usó i Ramón Castillo. I l’any passat José Luis Romero i el nostre tercer president, Vicent Doménech.
Amb el primer dels premiats d’esta nit teníem un compte pendent, perquè va ser un dels pilars sobre els quals es va edificar este club durant els seus quatre primers anys de vida, i ja són 14 des que en la Marató i Mitja del 2004 Xavi Ros, José Alberto Romero i Manolo Vidal, es van inscriure per primera vegada com a integrants d’Amics del Clot.
Els primers anys sempre són els més difícils perquè cal elaborar estatuts, dotar a l’associació d’una estructura administrativa que permeta el seu funcionament, donar-se a conèixer, llançar idees sobre equipament, organització d’esdeveniments, i establir uns criteris sòlids sobre els quals projectar-se. També solen ser els més apassionants, però moltes associacions moren en els seus tres o quatre primers anys de vida si no enfoquen les coses com cal. Res a vorer amb el nostre club, perquè després de quasi tres lustres freguem la xifra dels 300 socis.
L’aprovació d’estatuts i el primer registre de socis es va oficialitzar al febrer de 2005. Encara que ja feia mesos que aquella camiseta roja amb el logo d’Helios (que alguns encara conservem com una relíquia) ja havia fet acte de presència en algunes carreres.

La nostra primera Junta, presidida per Xavi Ros, estava integrada per Ana Almela, vicepresidenta primera; Damián Oliver, vicepresident segon;, Jorge Romero, vicepresident tercer; María del Mar Peris, vicepresidenta quarta; Rafael Llopis, secretari; José Alberto Romero, Manolo Vidal, Román Almela i Vicent Llopis “El Boti”, com a vocals; i un servidor com a encarregat de premsa, a petició del homenatjat de hui.
I així va nàixer tot. Un any després, al maig de 2005, dels onze integrants inicials, ja érem 35, i aixina successivament, fins a aconseguir la xifra actual, de 296 socis. Estem a només 4 d’aconseguir la xifra dels 300. Jo crec que ja tenim més socis que el CD Burriana. I propose que al soci 300 en vegada fer-li la típica foto amb la camiseta li fem una gran recepció, com aquelles del turista 1 milió…
Fora bromes, en aquells primers anys es va abordar la creació i organització del 10.000 Ciutat de Borriana, i en col·laboració amb el Servei Municipal d’Esports es va assumir l’organització d’altres esdeveniments com la Volta al Clot. També ens vàrem integrar en el patronat del paratge natural municipal i es van realitzar algunes millores, com la col·locació de paletes de distància en el perímetre de l’estany.
També es va posar en marxa la pàgina web del club.
Però si importants han sigut els nostres presidents, a la mateixa altura han estat els Secretaris, que han treballat de manera incansable perquè Amics del Clot siga tot un referent a la ciutat de Borriana.
És per això que, en agraïment a la seua dedicació, i gran contribució, per a què hui sigam un club exemplar, la comissió creada al efecte ha decidit premiar el nostre primer secretari amb el guardó del Cloter d’Or 2018.
Reclame la presència del nostre bon amic, Rafa Llopis Martí, Cloter d’Or 2018, perquè el nostre president, Ximo Planelles, li faça entrega del guardó.

—————————————————-

La següent persona que mereix la nostra atenció és una dona ultra fondista, i amb això crec que està tot dit.
En ella imperen la superació, el sacrifici, la humilitat, el respecte, la constància i la camaraderia.
La superació per millorar cada dia. El sacrifici diari per a aconseguir la guinda en cada carrera. La humilitat amb què afronta cada repte. El respecte en totes i cada una de les circumstàncies. La constància en els seus objectius. I sobretot la camaraderia, perquè quan estàs durant vint hores per eixos mons de Déu, saps que un somriure, o un colpet en l’esquena, valen més que qualsevol avituallament.
En la II Gala de l’Esport de Borriana, celebrada el passat mes de febrer, va ser distingida amb el premi a la Millor Esportista Femenina de l’any 2017, després d’haver sigut la guanyadora absoluta del II Circuit Local de Curses Populars, a pesar que la seua gran especialitat és la muntanya.
Si entres al seu perfil de RUNEDIA immediatament pots fer-te una idea del nivell atlètic de la nostra protagonista; una assídua als podis des que es va reiniciar en l’atletisme en 2007.
En el seu currículum tenim fites tan destacades com campiona absoluta l’any 2014 en els 100 km de l’Ultra Trail del Racó d’Ademuz. Segona en la categoria veteranes en la MIM del 2015: un podi molt emocionant que no vivíem des que José Alberto guanyara per última vegada en 2012. L’any passat va ser primera veterana en les Useres i segona absoluta en la Maratomba i la Ultraferradura. Enguany sexta veterana en el Penyagolosa Trails CSP115. Per no parlar dels seus reiterats pòdiums en carreres d’asfalt, amb més de quaranta ‘10.000’ a les seues esquenes.
En definitiva, una trajectòria envejable durant els últims 11 anys, si bé ja es va iniciar en l’atletisme a una edat primerenca, com em recordava la meua dona, perquè les dos van coincidir en l’antic Club Atletisme Borriana.
No he volgut mencionar-ho abans, però per a major mèrit, té tres fills, i els dos menuts, els bessons, son d’aupa, la qual cosa, sumada al treball, l’obliga a buscar qualsevol badall per a entrenar. Una cosa que no ha de resultar gens fàcil, i més quan cal preparar proves tan llargues.
La veritat és que resulta un honor comptar en el club amb gent tan meritòria des del punt de vista personal i esportiu com la nostra premiada d’esta nit: Minerva Carceller Collado, a qui entregarà el guardó la nostra secretària Nadia Usó.

—————————————————–

L’últim dels nostres guardonats té un cor que no li cap en esta seu. I no sols té cor, també cames i un cap que amb els anys ha anat omplint d’experiència, fins a aconseguir ser un dels millors atletes en la història d’este club.
Va haver un temps en què la coordinació entre cames, cor i cap no la portava massa bé. Tan sonats eren els seus triomfs com les pífies en carreres per a les que estava mes que preparat. Amb els anys va aprendre coses com que una marató es corre 30 quilòmetres amb les cames, 10 amb el cap i 2 amb el cor.
Però…, ah amic!, quan afina l’instrument i compassa ritme, harmonia i melodia, és capaç d’aconseguir les més belles composicions, només a l’abast dels més elegits. Ací estan les seues marques: 34 minuts en un 10.000; 1:17 en una mitja marató; 2:53 en la marató. Quasi res.
La seua pàgina de RUNEDIA també és de les que espanten, sobretot les marques en la seua prova favorita: el 10.000; una distància en la què trau tot el suc a les seues qualitats, i a la seua planta de corredor de 1.500, i en les que ens té acostumats a vore’l en el podi.
Però si grans són les seues marques, més gran és la seua afició. En els entrenaments que he pogut compartir amb ell, gràcies a què ha tingut l’amabilitat d’amainar el ritme, he pogut comprovar que sap de tot. És tanta la seua afició per l’atletisme que igual parla d’atletes, com un dels seus ídols, Carles Castillejo, com de les característiques de cada model de sabatilles, l’alimentació, plans d’entrenament…
Este sí que té un màster de veritat, a base d’afició i quilòmetres. Una afició que ha fet extensiva a la seua dona, una de les atletes més significades del club en l’actualitat.
A estes altures ja sabeu a qui em referisc.
A l’únic atleta que fins fa pocs mesos era l’únic del club que ostentava la singularitat d’haver sigut evacuat amb un helicòpter medicalitzat —quin esglai mos va pegar!— i al que tots coneixem amb l’apel·latiu del ‘León’, la simbologia del qual vinculem amb valors com el poder, la lleialtat, la dignitat, el coratge, i la ferocitat amb la què el nostre amic ha anat aconseguint cada una de les seues marques.
Reclamaria la presència de Ramón Castillo per a què li donara el guardó al nostre Cloter d’Or, perquè les seues marques tampoc s’entendrien sense les fustigacions de Ramón.
Què seria de les nostres marques sense Ramón!
Però deixarem que siga el nostre president, Ximo Planelles, qui concedisca este més que merescut premi al nostre estimat David Monfort Fuentes, per a nosaltres, sempre, el ‘León’.

Per la nostra part, això és tot. Si bé, abans d’acabar, farem una cosa que no havíem fet fins ara.
Més enllà de la placa i el clauer, estic convençut que lo que més il·lusió els farà als nostres guardonats es tindre una fotografia del dia de hui, junt amb tots els membres del Club que ens hem reunit. Així que, encara que veig que esteu molt a gust en les cadires, vaig a demanar-vos que vos alceu i ens farem una fotografia en l’escala de l’entrada junt amb els Cloters d’Or 2018.
Bona nit.

 

Marcar el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *